ARTgentona VIP: PROGRAMACIÓ 1BAT

PROGRAMACIÓ

I. Conceptualització geomètrica
1. La GEOMETRIA en l’EXPRESSIÓ tècnica i artística

II. Geometria plana
2. Traçats fonamentals
3. Transformacions geomètriques. Escales
4. Polígons
5. Circumferència, tangents i enllaços
6. Corbes tècniques i corbes còniques

III. Geometria de les formes en l’espai

7. Poliedres i cossos de revolució

IV. Geometria descriptiva
8. Sistema acotat
9. Sistema axonomètric
10. Sistema dièdric
11. Sistema cònic

I. D'HISTÒRIA

Des de la prehistòria els primers homes van utilitzar el dibuix com una forma de comunicació, per mitjà de figures de mida reduïda, ubicats en refugis rocosos, covachas i l'interior de coves. Des d'aquests remots temps s'ha usat un llenguatge universal, un llenguatge gràfic, que va permetre als més antics homes comunicar les seves idees i pensaments entre si. Aquests dibuixos constitueixen les formes més primitives d'escriptura, convertint-se després en símbols usats en escriptura que va evolucionar fins a l'aspecte actual. Des del començament, els artistes han utilitzat dibuixos per
expressar idees estètiques, filosòfiques o abstractes. En els temps antics, quan la majoria de la humanitat era il·letrada i encara no existia la impremta, la gent aprenia escoltant els relats d'uns pocs més formats o assabentats, mirant
escultures, quadres o dibuixos en els llocs públics. Tots podien entendre un quadre, i aquests eren les fonts principals d'informació. Els llibres, productes generats posteriorment, s'escrivien a mà en papir o en pergamí i s'il·lustraven. L'home va desenvolupar la representació gràfica en dues direccions diferents, segons el seu propòsit: l'artística i la tècnica.

En el dibuix artístic, el dibuixant no era simplement un artista en sentit estètic, era un mestre o un filòsof, que dominava un mitjà d'expressió i de comunicació. En el dibuix tècnic, l'home es va valer de dibuixos per representar el seu disseny
dels objectes per fabricar o construir. Va haver de desenvolupar mitjans i sistemes, convencions que li permetés reproduir el que projectava, usant escales, maneres de representar les diferents parts components de les seves creacions.

El dibuix tècnic més antic que es coneix, i que encara existeix, és la vista en planta del disseny d'una fortalesa que va fer
l'enginyer caldeu Cudea, i que apareix gravat en una lloseta de pedra, milers d'anys abans de la creació del paper . És una representació molt similar a la bidimensional utilitzada avui en arquitectura. L'any 30 aC, l'arquitecte romà Vitruvius va escriure un tractat sobre arquitectura en el qual diu:

"L'arquitecte ha de ser destre amb el llapis i tenir coneixement del dibuix, de manera que pugui preparar amb facilitat i rapidesa els dibuixos que es requereixin per mostrar l'aparença de l'obra que es proposi construir".És la primera prova escrita de l'aplicació del dibuix tècnic. Després continua argumentant l'ús elements de precisió com la regla i els compassos per les construccions geomètriques, per al traçat de la planta i l'elevació d'un edifici i per dibuixar perspectives. No va ser fins al S XV que les teories de les projeccions dels objectes sobre plans imaginaris convencionals es van desenvolupar. Un exemple de la vigència i claredat de comunicació gràfica el conformen els dibuixos de Leonardo da Vinci. Els feia servir per transmetre les seves idees i dissenys per a construccions mecàniques.

Per tant, el dibuix tècnic és apropiat per a la representació d'aixecaments topogràfics, geològics, creacions d'enginyeria i arquitectura, components de maquinàries, per tractar-se d'un dibuix normalitzat. La funció principal és poder transmetre les formes i dimensions exactes del que es vol representar o construir.